Ajuntament de Tales

Entorn Socieconòmic

Aspectes Generals

En els percentatges de distribució de la població per sectors econòmics, destaca el percentatge de la població activa que es dedica als serveis, el 34,5 % i sobretot el que es dedica als indústria, amb un 45,1%. La dada referent a la indústria és comuna als municipis que es troben propers a Onda, Ribesalbes o Vila-real de la comarca de la Plana Baixa, on el sector industrial és molt important. Aquest fet possibilita que gran part de la població es desplace fins a aquesta zona per a treballar en la indústria ceràmica. D'altra banda la dada referent a serveis va d'acord amb l'augment progressiu que en aquest sector s'està donant tant en l'interior valencià com espanyol en general. Aquest augment s'està donant principalment per la crisi del sector primari, que està provocant que la població es decanti per labors relacionades amb aquest sector. De tota manera és d'esperar que aquest percentatge augmenti en aquesta i en altres poblacions de la comarca donat el potencial turístic que atresoren.

L'agricultura ha passat a tenir un paper clarament secundari, com així ho demostra el seu percentatge, el 4,9%, i a més les actuals tendències ens fan suposar que aquesta dada es veurà encara més rebaixada. El terme posseïx una vegetació composta fonamentalment per vegetació improductiva i cultius, destacant entre aquests els cítrics i el secà. La ramaderia revesteix molt poca importància. Finalment, destacar el percentatge referent a la construcció, un 15,5%. Aquesta dada reflecteix l'actual tendència constructora o rehabilitadora de segones residències que s'està produint en la Serra d'Espadà i en gairebé tot l'interior castellonenc.

El municipi de Tales es troba enclavat en la comarca de la Plana Baixa, conformant un dels municipis que engloba la Mancomunitat Espadán-Mijares (estant, precisament a Tales la ubicació de la seva seu), alhora que la seva situació geogràfica ho situa en les primeres estribaciones del Parc Natural de la Serra Espadán, pertanyent el seu terme municipal parcialment a Ell i, constituint per tant un punt estratègic d'entrada a l'esmentat parc. D'altra banda, administrativament, Tales és partit judicial de Nules, distant tan sol 25 Km de de la capital provincial: Castelló i 75 km de València. La superfície del terme de Tales és de 14,7 km.

Anàlisi del Contexte del Municipi de Tales: entre el Parc Natural de la Serra d'Espadà y l'Àrea Metropolitana Taulellera de la Plana (Onda)

La Serra d'Espadà, última estribació del Sistema Ibèric, ocupa la part meridional de la província de Castelló, limitant també amb Terol i València. Al ser una unitat geològica, no correspon amb la divisió comarcal existent, format part de les comarques de l'Alt Palancia, l'Alt Millars i la Plana Baixa, sense incloure de forma total cap d'aquestes. Constituïx un espai natural molt muntanyenc i escarpat que, orientat de NNO a SSE, s'estén entre les conques hidrogràfiques del ric Palancia i el Millars, i des de les muntanyes d'Almenara i la Vilavella fins a Pina. Ocupa una extensió aproximada de 700 Km2, amb una longitud de 30 a 40 Km i una amplària d'uns 20 Km. Espadà es caracteritza per una rica biodiversitat i uns trets específics que la diferencien de la resta del territori valencià. Entre ells, el clima, típicament mediterrani, amb sequeres estivals, hiverns freds i la marcada influència marítima, generen unes condicions d'humitat afavorides per les freqüents boires i les abundants rosades. Aquestes condicions originen una vegetació i ecosistemes molt especials, caracteritzats per la formació de atupits boscos de sureres (sens dubte, l'espècie més emblemàtica de la serra), alternant-se amb carrascas i pins rodenos, a més de formacions arbustivas de jaras i brucs, plantes endèmiques, i la grandísima varietat de falagueres i líquens. També les comunitats faunísticas, representades per espècies de caràcter forestal i rupícola, destaquen per la seva riquesa i constituïxen el component més cridaner i valuós d'aquests ecosistemes. Des del punt de vista geològic i orogràfic, la serra representa l'aflorament més extens del Triàsic inferior i mig (200 milions d'anys) a la Comunitat Valenciana; donant lloc a paisatges excepcionals per la policromía de les seves formacions de ródeno (areniscas vermelloses) i l'acusat relleu d'abruptes crestes que contrasten amb les llomes calcàries més suaus i arrodonides típicament mediterrànies. Donada la riquesa ecològica, biològica, geològica, històrica i paisatgística de la Serra de Espadá, va ser declarada en 1998 Parc Natural, el que va suposar l'establiment d'un règim especial de protecció dels valors naturals del mateix. Dues característiques que ho singularitzen resideixen en el fet de constituir el primer de la Comunitat Valenciana per la seva extensió -una superfície de 31.000 Ha.- i a ser l'únic en el qual s'integren les poblacions de 19 municipis en total. La declaració de Parc Natural també suposa una aposta de l'administració pel futur de la zona i un compromís institucional d'inversions econòmiques capaces de conservar aquesta riquesa mediambiental i de dinamitzar la deteriorada estructura econòmica i social d'aquesta zona d'interior.

La clara vinculació humana a aquestes terres des de temps immemorials queda reflectida en les nombroses mostres de l'Edat de Bronze, l'etapa Ibèrica i l'època Àrab, aquesta última la de màxima esplendor per a la serra, de la qual es conserven importants restes arquitectònics (castells, torrasses, sistemes de reg, traçats urbans,...), etnológics, toponímia, etc.... Històricament, la adustesa d'aquestes terres i la seva escarpada orografia ha deixat escàs terreny als regadius, predominant els cultius de secà conquistats a força d'esforçats abancalamientos o aterrassaments on predomina en extrem el minifundisme. Els cultius de regadiu ocupen sobretot les valls i terrens on les terres són més planes, predominant el cultiu d'hortalisses i diversos fruiters entre els quals destaca el cirerer. Els cultius de secà, olivera i ametller i una cada vegada més regressiva garrofera, continuen ocupant les zones més abruptes. Es tracta d'una agricultura tradicionalment orientada al consum familiar i a l'autosuficiència, derivant-se una mínima proporció cap als mercats locals. Com vestigis històrics de l'autosuficiència d'aquests pobles ha quedat enrere el cultiu de la vinya, el blat de moro, el blat i l'ordi, o una modesta però significativa indústria familiar relacionada amb l'espart, la fabricació de gallatos i “mànecs” per a eines i l'elaboració de vi o carbó vegetal. També va destacar en el seu temps una petita i singular indústria minera, destacant l'extracció de cinabri en Chóvar i en menor escala de baritina en poblacions com Aín. També cal esmentar les “neveres o pous de neu”, que algunes van ser utilitzades fins a principis del segle XX com un important recurs econòmic per als pobles de la serra. L'aprofitament ramader avui dia és poc important, destacant una escassa i gairebé extingida trashumancia de bestiar oví de Terol i una petita i, de vegades conflictiva ramaderia caprina en les zones arbustivas de l'interior. L'explotació del suro contínua sent una indústria viva en la serra, tant en relació amb l'extracció com amb la fabricació de taps (actualment existeixen cinc fàbriques que es dediquen a aquesta activitat). En les últimes dècades està cobrant certa importància la indústria relacionada amb l'envàs i comercialització de l'aigua (amb un total de 4 plantes embotelladoras), destacant també el ressorgiment de la apicultura artesanal. Encara que Tales, i en general la Serra d'Espadà, es caracteritza per una important massa forestal (pineda i sureres, principalment), els problemes associats al seu aprofitament i rendibilitat econòmica directa són múltiples, entre uns altres: les grans superfícies cobertes de matorral degradat, una xarxa viària insuficient per a la treta i transport, la falta d'estructures econòmiques i transformacions industrials que facin rendible les diferents produccions, el minifundisme, els incendis forestals i els forts processos de degradació, etc... En Tales, diferencialment de la major part dels pobles del Parc Natural, i degut fonamentalment a la seva proximitat i amb Onda i l'àrea metropolitana de la plana, no es reflecteix el vessant negatiu de la dualitat litoral-interior que caracteritza la geografia valenciana: una demografia cada vegada més escassa i envellida, un estancament econòmic caracteritzat per una agricultura tradicional en vies d'extinció, i una forta dependència dels fluxos estacionals de població (estiu, festes i caps de setmana pel que fa a la resta de l'any). El turisme rural, encara que encara per vertebrar i desenvolupar de forma adequada i sostenible, apareix com una més (entre altres) de les potencialitats socieconómicas d'aquest municipi en un futur a mitjan-llarg termini. La serra conta amb una riquesa natural, paisatgística i cultural molt important, malgrat això, el desenvolupament d'aquest sector ensopega amb greus inconvenients com són el deficient estat d'algunes de les carreteres i l'escassesa d'equipaments, instal·lacions d'oci i esbarjo, així com de hospedaje i restauració. El lligamen i dependència funcional i socioeconòmica a la població d'Onda data des dels seus inicis com alquería musulmana, ja que aquest, durant tot el medievo i fins a l'any 1842, va estar sota el domino i jurisdicció de la vila d'Onda, moment que va ser segregada d'aquesta. Encara que constituïx una població pròspera, ja no depèn, com antany, de la seva agricultura, indústries i activitats artesanals tradicionals lligades a la terra. Avui dia l'economia de Tales depèn sobretot del sector ceràmic de la veïna i sempre industrial població d'Onda.

Ubicació dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà

Tales dins del Parc

Ubicació dins de la Mancomunidat Espadà-Millars

Mapa Mancomunidat

Característiques Demográfiques y Socioeconómiques

La població total cessada a data 18/06/07 segons P.M.H. ascendeix a 854, dels quals 421 (49.30%) són dones i 433 (50.70%)són homes. L'anàlisi general de l'evolució de la població des de principis del segle passat fins a l'actualitat, posa de manifest que en tals no es dóna la tendència demogràfica regressiva tan acusada que es dóna a partir del conegut èxode rural dels 50/60, com en la resta de municipis del Parc Natural de Espadán i del Mijares de la Mancomunitat Espadán Mijares. En línies generals, llevat de una punta de població existent en 1960, la tendència és a una disminució lleugerament paulatina de la població fins a l'any 2004, en el qual a partir del com s'observa una involució en sentit contrari, augmentant la població des de 731 fins a 862 habitants.

Segons informació obtinguda dels majors del poble, des de principis del segle XX, fins a finals de l'època dels 60, l'agricultura era el principal mig de vida. Bàsicament era una agricultura de subsistència, en la qual part del que es produïa era per a autoconsum deixant la resta (en funció de la quantitat de terres que cada família posseïa) per a la venda en mercats locals o als més pròxims. L'aprofitament forestal derivat de les sureres i del pi maderable, també era una important font d'ingressos. Des de la postguerra, fins a mitjans dels anys 60, la pràctica de “fer malea” per als forns de la indústria ceràmica d'Onda va ser un important recurs econòmic, sobretot per a les famílies més pobres. No obstant això, el poder d'atracció de mà d'obra d'Onda, no deixa de ser una tendència predominant durant tot el temps. Es pot concloure, doncs, que no s'aprecia, com en la resta dels municipis de Espadán-Mijares, que l'època dels 60 suposés un punt d'inflexió irreversible en l'evolució socioeconòmica del municipi.

La tendència a l'augment paulatí de la població des d'aquests 4 últims anys pot explicar-se per l'increment de l'activitat constructiva en el municipi. En aquest sentit, moltes de les noves famílies no es plantegen anar-se a viure a Onda, ja que l'habitatge aquí resulta més barat, i es pot gaudir de l'avantatges que oferix la tranquil·litat i el paisatge d'una població més petita i rural com és Tales. Aquest creixement que s'observa durant els últims anys pot ser molt important en cas que es consolidi i mantingui, ja que no cal oblidar en línies generals, que la grandària municipal, amidat en termes demogràfics, té conseqüències tant en l'oferta de béns i serveis com en la capacitat dels nuclis per a organitzar territorialment l'àrea circumdant Pel que fa a l'Estructura de la Població per edats i sexe, s'obtenen dades bastant aproximats al conjunt de la població en la província de Castelló (IVE 2005), si bé en el cas concret de Tales la piràmide és un poc mes planeta entre l'els rangs de major edat, apuntant a un lleuger envelliment de la població comparativament parlant. Altres índexs demogràfics interessants (I.V.E. a data de 01/01/06): - Taxa de Dependència: 56,4% - Taxa de Longevidad : 52,9 % - Taxa de Maternitat: 20,6 % - Taxa de Renovació de la Població Activa (Pob de 20 a 29)/ (pob de 55 a 64): 129,8 %.

Imatges: 
mapa mancomunidad.JPG
estructura población.JPG
Tales Parque.jpg
parque natural.jpg
tendencia poblacion.JPG
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

Pueblo

Site developed with Drupal