Ajuntament de Tales

Història i Orígens

Foto

En el terme municipal de Tales, es van trobar vestigis de l'Època Ibèrica, en la seva segona meitat, però a pesar d'haver-se trobat en la seva zona lateral del poble, restes de ceràmiques a mà, no s'han pogut esbrinar l'existència d'ocupació humana.

Els orígens de la població es corresponen amb una antiga alquería musulmana que, després de ser conquerida, seria donada al noble Ximén de Foces, el noble Ximén va fer venir algunes famílies de Terol, els cognoms de les quals Badenas i Marco, són de procedència aragonesa, que es van arrelar en aquesta població i que han seguit a través dels nostres temps. Una vegada que es va constituir el Regne de València en l'any 1.242, el noble Aragonès Ximen de Foces, es va marxar de la població de Tales al servei personal del Rei Jaime I, i llavors el referit rei, va cedir la propietat de Tales a favor del Cavaller de Tortosa, cridat Guillén de Rocafort. La població de Tales, estava dividida en dues comunitats, una era la Musulmana i l'altra la Cristina, però en absolut respecte i convivència entre ambdues, les quals tenien el seu corresponent Alcalde i Cadi (Jutge). Se sap que va ser donada a repoblar per primera vegada en 1248, encara que més tard es lliuraria per a la seva nova repoblació a Pere de Castellnou, a qui tradicionalment se li atribuïx la fundació de l'actual Tales.

Després de l'expulsió dels moriscs, va quedar pràcticament deshabitada i va ser repoblada amb cristians vells per iniciativa del real comissari de l'Ordre de Montesa, Germà Garcerán. Tales va pertànyer a la jurisdicció d'Onda fins a la seva independència en l'any 1842.

Va ser escenari d'importants accions d'armes durant les guerres carlistas. Entre elles, la més important va ser l'esdevinguda en l'any 1839,va començar el 1 d'Agost i va finalitzar el 14 del mateix mes, van intervenir 18.000 homes, que les tropes del general Cabrera (tropes Carlistas), atrincheradas en el castell, van ser derrotades i desallotjades per les forces del general O'Donnell (tropes liberals). Arran d'aquests combats, el castell i la població de Tales van quedar arrasades. Com record de la batalla apareix una figura al·lusiva en l'escut de Tales (consisteix en un home armat amb una piqueta que descarrega cops sobre els murs del seu arruïnat castell en senyal de destrucció).

La Carta Pobla

Carta de poblament, o Carta de Població, és un document atorgat pel rei o per un senyor feudal que establia les condicions que havien d'adoptar els repobladors a l'integrar-se en la jurisdicció d'un determinat territori. Estan relacionades, per tant, amb la primitiva identitat de la societat feudal nascuda arran de la conquesta cristiana. El procés de repoblació es va realitzar progressivament a mesura que els territoris eren ocupats.

Amb la redacció de les Cartes Pobles es tractava de crear grups estables de població en els territoris conquerits als àrabs. Jurídicament suposen una donació a un conjunt de persones identificades, a les quals s'obliga a poblar, edificar, conrear i fortificar la terra que se'ls dóna.

Les Cartes Pobles es van redactar amb fórmules molt diferents, des de simples contractes agraris que regulaven la possessió de la terra fins a la complexitat d'un reglament jurídic anàleg als Furs.

Foto

Carta Pobla d’Onda

Que tots sàpiguen que Ens, Don Jaime, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgel i senyor de Montpeller; per Ens i els nostres donem i us concedim per hereteu pròpia, franca i lliure a vosaltres; Ramón de Bocona i Guillermo de Rocafort, ja altres tres-cents pobladors, als quals vosaltres volguéssiu donar-los i repartir del vostre perquè vinguessin a poblar; i també a tots els vostres i als seus successors, a perpetuïtat, la vila d'Onda i la vila de Tales, amb totes les seves alquerías i termes.

Els termes dels quals confronten amb el terme de Borriana i amb el terme de Bechí, i amb la serra que divideix amb Artana, i amb el terme d'Eslida, i amb el terme de Suera, i amb el terme de la vall de Veo, i amb el terme del castell de Fanzara. I travessa per riu Millars i va fins al terme de Alcalatén, i fins al terme de Vilafamés. i amb el terme de Borriol, i amb el terme d'Almassora i amb el terme de Borriana.

En les viles, llocs i termes, tal com conformen els nomenats límits, també es comprenen les cases, els camps, les vinyes, els horts i les terres de cultiu i les quals no ho són, ermes i poblades, les aigües, les herbes, els prats, les pastures, les muntanyes, les fustes, les selves i els arbres fruiters i els quals no ho són, els rius, els llocs de pesca, els vedados, els camins d'entrada i sortida, i totes les seves pertinences, del cel a l'abisme. Tot el habeis de tenir vosaltres i els citats pobladors que vosaltres querreis establir i hareis perpètuament la vostra voluntat sobre aquestes coses.

Es exceptuan i no poden gaudir la donació els militars, sants i persones religioses. I farem amb vosaltres tal com fem a bon entendre dels ciutadans de la ciutat de València. Exceptuem d'aquesta donació la carnisseria, els banys, la tintoreria, els forns, els molins, el mercat i els tallers d'argent viu, els quals ens retenim a perpetuïtat. Per la nostra banda nosaltres, els nomenats Ramón de Bocana i Guillermo de Rocafort, per nosaltres i els nostres pobladors, vam jurar per Déu i els seus sants Evangelis, que establirem la nostra residència a Onda i que vendrem en el terme d'un any totes les possessions que tinguem en altres llocs, sense retenció de cap tipus. i tot el que rebem a Onda no ho vendrem abans de deu anys. Donada a València, el quart dia abans de les calendas de maig, en l'any del nostre Senyor M.CC.XL. VIII (28-IV-1248). Senyal + de Jaime, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgel i senyor de Montpeller. Són testimonis: Guillermo de Muntcada, Guillermo de Boxados, Jofré de Rocabertí, Guillermo d'Anglesola i Guillermo de Crexell Senyal de Pedro Andrés, el qual, per mandat del Rei i en lloc de Guillermo Escrivá, el seu notari, això va escriure en el lloc, dia i any fixats. Trascripción de la Carta de poblament d'Onda (2-IV-1248)

Carta Pobla de Onda, Reproducció de la còpia en pergamí de 1384 de l’Arxiu Municipal d’Onda

Carta Puebla

Altres Documents Històrics

1256, març 13. Calatayud Jaume I fa donació de l'alqueria de Tales a Pere de Castellnou

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 542C, f. 49r. Còpia simple de 1416. Garcia Edo, Vicent. El Llibre de Privilegis d’Onda. 1998, p. 73 Pateat universis quod nos, Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani; per nos et nostros concedimus vobis, Petro de Castronovo et vestris, imperpetuum, quod possitis populare et retinere in alquerea nostra que dicitur Tales, que est in termino Onda, XXX cassatos sarracenorum et plures, tot scilicet quod ibi volueritis et potueritis populare, qui veniant, vivant ibidem, et habitent semper in fide nostra. Ita tamen quod unusquisque cassatus illorum sarracenorum, qui in predicta alquerea et eius terminis ac pertinenciis fuerit populatus, donet nobis et nostris annis singulis, in festo sancti Michaelis mensis septembris, unum argenti bissancium pro tributo. Et preter hoc tributum vel censum, nihil ipsi vel sui nobis vel nostris dare aliud teneantur. Et sic iamdictos sarracenos populetis et retineatis, ac habeatis vos et vestri, francos et liberos, in perpetuum, ad faciendum omnes propias voluntates. Datum Calataiubii IIIº idus marcii anno Domini Mº CCº Lº Vº. Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. Testes sunt: Raimundus vicecomes Cardone, Bernardus Guillermus d'Entença, Jaufridus vicecomes Roquabertini, Eximinus de Focibus, Raimundus de Montecateno. Sig+num Michaelis de Alcoario, qui mandato domini regis, pro domino fratre Andrea episcopo valentino, cancellario suo, hec scripsit loco die et anno prefixis.

1260, maig 28. Onda Pere de Castellnou atorga la carta pobla de Tales en favor dels musulmans que viuen en dita alqueria

Arxiu Històric Nacional. Madrid. Ordes Militars. Ms. 542C, f. 48r/v. Còpia simple de 1416 Garcia Edo, Vicent. Llibre de Privilegis d'Onda. 1998, pp. 76-77 Sit omnibus notum, quod nos, Petrus de Castronovo, per nos ac per omnes successores nostros, presentes et futuros, damus et constituimus vobis, universis et singulis sarracenis de Tales, imperpetuum, ad populandum, totam terram nostram quam hodie habemus in alqueria de Tales et termini eiusdem, sub tali condicioni quod detis nobis et successoribus nostris, vos et vestri successores, decimam partem omnium fructum quod Deus dederit in predicta terra, et in arboribus hedificatis in ea, et remaneat unusquisque vestram nonam partem de predictis. Item, detis eclesie de Onda primiciam, videlicet de XXX barcillas unam, et sic de singulis universis rebus quod consuetum est dare primiciam. Item, detis annuatim pro qualibet tafulla terre viginti denarios regalium Valencie censuales, X denarios in unoquoque festo sancti Johannis Babtiste, et residuos decem in unoquoque festo sancti Michaelis septembris. Item, detis pro unaquaque domo vestra unum ovum in qualibet septimana. Item, detis pro unaquaque capra quod habueritis, unum denarium in unoquoque mense aprilis, et de ovibus, arietibus et yrcis, similiter. Item, detis pro unoquoque baso apium unum denarium in mensi predicto. Et non teneamini aliquid dare pro aliquibus bestiis arate, scilicet boves, asinos, mulos et mulas, equas et roncinos. Concedo etiam vobis esse populatos ibi in fide illustrissimi domini Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, Maioricarum et Valencie, comitis Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani, sicut in instrumento adquisicionis nostri plenius continetur. Volo etiam et mando quod detis domino rege et successoribus suis, vos et vestri successores annuatim, imperpetuum, in quolibet festo sancti Michaelis septembris, unum argenti bisancium pro tributo pro unoquoque cassato. Concedimus etiam vobis quod possitis ire ubi volueritis, vel permanere ibi quo volueritis, solvendo tamen iure nostrum. Concedo etiam vobis quod maneatis ibi ad çunam sarracenorum. Et promitto vobis quod non accipiam aliquid a vobis, universis et singulis sarracenis, presentibus et futuris, pro aliqua calonia civili et criminali, nisi secundum çunam predictam sarracenorum. Item, promito vobis quod non accipiam testes contra vos in aliquibus causis vertentibus cum christianis, nisi christianus cum sarracenus. Item, detis nobis pro multura de omnibus bladiis quos in nostro molendino moleritis, pro unaquaque barcella unam liberam metipsum bladii. Preterea retinemus ibi quod detis nobis et successoribus nostris, vos et vestri successores, pro unoquoque cassato in predicta alcharia commoranti, annuatim, in unoquoque festo Natali Domini, tribus solidis monete regalium Valencie pro tributo. Et nullum alium tributum seu servicium nobis vel nostris inde teneamini facere, nisi illum servicium censum et tributum, quod superius est notatum. Quod est actum in Onda, quinto kalendas junii anno Christi millesimo CCº LXº. Sig+num Petri de Castronovo predicti, qui predicta omnia laudat, concedit atque firmat. Testes sunt: Gaucerandus de Montecateno, Petrus Bonet, tenens locum justicie de Onda, et Petrus Vitalis, Bernardus Medicus et Bernardus Mercatalis, habitatores de Onda. Sig+num Guillermi Maçana, publici notarii de Onda, qui hoc scripsit, loco, die, et anno prefixis.

Imatges: 
carta-pobla150.jpg
jaume I.jpg
carta pobla.JPG
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

Formulari de cerca

Pueblo

Site developed with Drupal