Ajuntament de Tales

Tradicions

El Dolçainer de Tales

En quin lloc de la nostra província o fins i tot de la Comunitat Valenciana no s'ha sentit parlar de “El Dolçainer de Tales"?

Molts anys han passat des que Salvador Montoliu Serrano va formar l'agrupació de “Els Dolçainers de Tales”. L'afició de la dolçaina prompte es va convertir en un ofici, però el de Dolçainer era únicament per al que tenia facultats i escola, en canvi, qualsevol coneixedor del ritme podia ser Tabaleter, encara que el seu aprenentatge era dur, continu e insistent i sempre davall la supervisió del Dolçainer. A partir d'esta agrupació s'inicià la gran dualitat de la família del “Dolçainer de Tales”: “Els Mengos”, que van ser els iniciadors del mite, i els seus nebots “Els Palanques”, que van haver de veure com eclipsava la vella escola, per que la seua descendència va ser femenina i no es van dur a terme matrimonis amb els aprenents de l'època. Així va ser com amb el “Tio Palanques” es va acabar el segle i mig de tradició, mite, ofici i llegenda. ¿Com és possible que en el poble de “Els Dolçainers”, amb la desaparició d'esta tradició familiar, no quede cap vestigi viu del que va ser “El dolçainer de Tales”?

Al maig de 1987 naix l'actual “Escola de Dolçainers i Tabaleters de Tales”, per iniciativa d'un grup d'amics, conscients que la dolçaina ha sigut l'instrument que ha llançat el nom de Tales per tota la geografia espanyola, e inclús en l'estranger. El seu principal objectiu és promoure l'estudi de la dolçaina i el tabal i aconseguir que aquests instruments, tan emblemàtics per a Tales, estiguen sempre presents en la nostra localitat. En el seu repertori trobem la més variada música popular: cercaviles, dianes, valsos, marxes de processó, polques, havaneres, masurques, etc. La majoria de les composicions provenen de les diferents comarques valencianes, Aragó i Catalunya, a més de les autòctones de Tales i composicions pròpies creades per Fran Badenes, component de “l'Escola”. Les seues actuacions són cercaviles, dianes, acompanyaments, festejos taurins, cavalcades, ofrenes i processons.

Algunes notes sobre la Dolçaina i dites sobre Tales

Segons el context, per als valencians este instrument adquirix tres significats:

-Instrument musical.

-Dolçor, qualitat de dolç.

-Fal·lus, òrgan masculí.

El Refranyer "dolçaina" o "gaita" és en les nostres comarques sinònim.

El refranyer ens diu:

"Dolçaina pagada, roín so": El treball pagat per avançat es fa malament.

"Anar de festa en festa, com el dolçainer": Ser amic de la festa, del sarau.

"Pare dolçainer, fill tabaleter": "De tal pal, tal estella".

"A casa del dolçainer tots són balladors": Vindria a significar que els defectes dels pares es reflectixen en els fills.

"Donar-ne en tabal i dolçaina": Molestar, emprenyar amb insistència.

"Anar pel poble amb tabal i dolçaina": Ser motiu de comentaris per tots.

"Tocar la Dolçaina": Xuplar-se el dit; tocar-se el penis constantment.

"Paréixer un Dolçainer": Passar-se el dia amb canturrelas.

"No em vingues en dolçaines!": No et lamentes; no em vingues amb romanços.

"Fer la del dolçainer": Anar de poble en poble o de projecte en projecte i no comprometre's amb res.

"Ja hi ha prou de dolçaina!": Quan s'allarga massa el descans en el treball.

"Portar un pet com un dolçainer" (Portar una borratxera com un dolçainer): Estar molt begut.

"Dolçainer i torero, no port ser-ho": No es pot ordenar la festa i viurela a fons.

"Esser mes vell que un dolçainer": Tindre molta experiència.

En Tales són dolçainers,..............En tales son dulzaineros, i en Artana són sarieros,.............i en Artana son sarieros, en Borriol pedrapiquers,.............. en Borriol picapedreros, i en Onda són Taulleros...............i en Onda son azulejeros. En Artana són sarieros,............... En Artana son sarieros, en la Vall espardenyers,...............en la Vall alpargateros, en Eslida taponeros,.......................en Eslida taponeros, i en Tales dolçainers...................y en Tales dulzaineros. En València estan les roses,.......En Valencia estan las rosas, i en Castelló els rosers,...............i en Castellón los rosales, en Onda les xiques guapes,...........en Onda las chicas guapas, i en Tales els dolçainers...............i en Tales los Dulzaineros.

Notes preses del llibre "El Dolçainer de Tales", de Diego Ramia y Vicent Serra (1987)


Imatges: 
TRADICIONES IMAGEN 1.JPG
TRADICIONES IMAGEN 2.JPG
TRADICIONES IMAGEN 3.JPG

Formulari de cerca

Pueblo

Site developed with Drupal